MOLARS ︎ MOLARS
︎
MOLARS
︎
MOLARS
︎
MOLARS
︎
(En desenvolupament)
Molars és un projecte cinematogràfic al voltant de la rondalla valenciana “I queixalets també”, recollida per Enric Valor i transmesa per la cultura oral del poble de Penàguila (País Valencià).
El curtmetratge i la pel·lícula indaguen sobre les ombres del gènere, la por i la moral a la tradició valenciana. La tercera peça, un documental, investigarà sobre la semblança d’aquest conte valencià amb una de les històries de fantasmes Kaidan japoneses de l’Era Edo.
"NO ANEU DE NIT A LLAVAR A LA FONT"
Penàguila, 1972. Violeta (17) vol eixir de casa sense permís, i ben entrada la nit, la seua mare la descobreix i, per donar-li una lliçó, li explica un cas que va passar fa passat anys al poble.
Penàguila, 1955. Toneta (16) va al safareig una nit d'hivern. A mig camí s'atura en seqüela, sobresaltada pels laments d'un bebé solitari. A mesura que s'acosta i agafa el nen en braços, veu que el xiquet té unes molars enormes i diabòliques. Toneta, esgarrifada per la visió, continua cap al llavador. Allà, mentre frega, veu al seu costat una dona de negre. Quan la Toneta li explica què li ha passat amb el nadó, la dona es gira i, en un rostre ossut d'aspecte masculí, li mostra unes molars corbes idèntiques a les del bebé.
Penàguila, 1972. Violeta (17) vol eixir de casa sense permís, i ben entrada la nit, la seua mare la descobreix i, per donar-li una lliçó, li explica un cas que va passar fa passat anys al poble.
Penàguila, 1955. Toneta (16) va al safareig una nit d'hivern. A mig camí s'atura en seqüela, sobresaltada pels laments d'un bebé solitari. A mesura que s'acosta i agafa el nen en braços, veu que el xiquet té unes molars enormes i diabòliques. Toneta, esgarrifada per la visió, continua cap al llavador. Allà, mentre frega, veu al seu costat una dona de negre. Quan la Toneta li explica què li ha passat amb el nadó, la dona es gira i, en un rostre ossut d'aspecte masculí, li mostra unes molars corbes idèntiques a les del bebé.
